El plazo para matricularse en el Euskaltegi de enero a junio ya está abierto |
|
|
|
Administrator-k idatzia
|
Larunbata, 2016(e)ko abendua(r)en 03-(e)an 18:58etan |
Euskaratzeko lanean ari gara.
Noticia publicada en Diario Vasco sección Bidasoa,el sábado día 3 de Diciembre de 2016.
El plazo para matricularse en el Euskaltegi de enero a junio ya está abierto
3 diciembre 201600:56
El Euskaltegi Municipal ha abierto el plazo de matriculaciones para los cursos que se desarrollarán entre enero y junio. Las inscripciones pueden realizarse hasta el próximo 11 de diciembre.
Para este período el Euskaltegi oferta clases a todos los niveles y en diferentes horarios. Existe también la opción de realizar los cursos por la tarde 2 o 3 días a la semana.
Las personas interesadas pueden apuntarse acudiendo al Euskaltegi, en la plaza Urdanibia, de lunes a viernes de 10.30 a 13.30 y de 16.30 a 18.30. Asimismo, se puede obtener más información sobre los cursos que se ofertan llamando al número de teléfono 943505273 o escribiendo a la dirección de correo electrónico
Helbide elektroniko honek spam bot-en kontrako babesa du. Ikusteko Javascript-a aktibatu behar duzu
.
|
«Aldaketen berri zehatza eman nahi izan dut» |
|
|
|
Administrator-k idatzia
|
Larunbata, 2016(e)ko abendua(r)en 03-(e)an 18:46etan |
Euskaratzeko lanean ari gara.
Noticia publicada en Diario Vasco sección Bidasoa,el sábado día 3 de Diciembre de 2016.
«Aldaketen berri zehatza eman nahi izan dut»
3 diciembre 201600:54
Irantzu Epelderen lana «ahots datuetan oinarritu da». Adin tarteari dagokienez, «30 eta 40 urte bitarteko euskaldunak hartu nituen ikergai, nahiz inkesta pilotoetan hiztun gazteagoak eta zaharragoak ere kontuan hartu nituen». Adin talde honen hautaketa azaldu zuen Epeldek: «Euskara estandarraren eragina neurtu nahi nuen. Interesgarria iruditzen zitzaidan gutxienez elkarrizketatu behar nituen hiztun horien erdiak D ereduan eskolatuak izatea. Horregatik 40 urtetik beherakoak izan behar zuten». Beste aldetik, «oso inportantea da elkarrizketatuaren eta inkestagilearen arteko harremanean puntu komunak izatea, eta adinkideak izatea oso abantaila haundia iruditzen zitzaidan».
«Hainbat hizkuntz aldaketa detektatu ditut lan honen bitartez, eta bereziki argi da aldaketa batzuk abian direla», azaldu zuen Irantzu Epeldek. Ikerketaren bidez «5.000 pasa erantzun bildu dira», 16 euskaldunei inkestak egin ondoren, «eta horrez gain, elkarrizketa libreen bidez halako solasaldi bilduma egin dut lana osatzeko». «Konbergentzia» detektatu du iker-tzaileak, «hau da, hizkuntza bateratzen ari da euskara batuaren eraginez eta, aldi berean, euskalki tradizionalak oraindik bere urratsa uzten du adin tarte honetako euskaldunengan». Aldaketak «nabarmenak» dira, baina «nik uste baino gutxiago, eta ez oso sakonak», adierazi zuen Irantzu Epeldek.
Aipatutako konbergentzia fenomenoak «ez dira beti euskara batuak ekarriak; batzuetan, gipuzkera edo erdialdeko euskalkiaren eraginak ageri dira. Adibidez, oso ezaguna da '-raka' atzizkia: etxeraka, mendiraka... Ikusi dut gehienetan agertzen den berrikuntza 'etxeruntz' edo 'kaleruntz' esatea dela, eta ez 'etxerantz' edo 'kalerantz' euskara batuak aginduko lukeen bezela», aipatu zuen Epeldek. «Aldaketa nabarmenen berri zehatza eman nahi izan dut lan honen bitartez», laburbildu zuen.
|
|
Irantzu Epelde presentó su investigación sobre el habla de Irun y Hondarribia |
|
|
|
Administrator-k idatzia
|
Larunbata, 2016(e)ko abendua(r)en 03-(e)an 18:42etan |
Euskaratzeko lanean ari gara.
Noticia publicada en Diario Vasco sección Bidasoa,el sábado día 3 de Diciembre de 2016.
Irantzu Epelde presentó su investigación sobre el habla de Irun y Hondarribia
Irantzu Epelde y Josune Gómez presentaron la investigación de la beca José Antonio Loidi. / F. DE LA HERA
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
EL DIALECTO DEL EUSKERA DE AMBAS LOCALIDADES ES EL TEMA DEL PROYECTO QUE GANÓ EN EL AÑO 2014 LA BECA JOSÉ ANTONIO LOIDI
3 diciembre 201612:36
'Irun-Hondarribiko gazteak hizkeran: euskalkia eta euskara estandarra' es el título de la investigación que ha realizado Irantzu Epelde sobre el dialecto que hablan los jóvenes de las dos ciudades de la comarca. Este trabajo ganó la beca de investigación José Antonio Loidi en 2014, y ahora sus resultados se han dado a conocer.
Irantzu Epelde, nacida en Zumaia pero que vive en Hondarribia desde hace muchos años, presentó su investigación ayer por la mañana, acompañada por la delegada de Euskera, Josune Gómez; y por la tarde, ante el público, en una charla que acogió el Centro Cultural Amaia.
El objetivo del trabajo que ha realizado Epelde, doctora en Filología, ha consistido en «dar a conocer las características gramaticales y léxicas de un colectivo de euskaldunes de nuestra época», para así analizar «los cambios que se han producido a lo largo del tiempo. La variabilidad lingüística es un tema que está en boga en el ámbito de la dialectología vasca e incluso internacional». Irantzu Epelde explicó que para estudiar adecuadamente el tema «resultan cruciales las descripciones lo más fiables posibles de los lenguajes existentes en la actualidad».
La investigadora señaló el «interés» que tendría realizar un estudio de estas características «en toda Euskal Herria, y abarcando todas las generaciones». No obstante, «había que limitar de alguna forma el trabajo y he tomado como ejes del estudio los lenguajes de Irun y Hondarribia».
Una ayuda bienal
Josune Gómez recordó que la beca de investigación se creó «en homenaje» a José Antonio Loidi, nacido en Errenteria en 1916 pero «bidasotarra de adopción y de corazón». Farmacéutico de profesión, Loidi llevó a cabo en Irun numerosos estudios sobre antropología, filología, toponimia, literatura, salud pública, hidrología y botánica; además de colaborar en publicaciones científicas y de literatura vasca.
A través de la beca que lleva su nombre el Ayuntamiento de Irun otorga, cada dos años, 9.000 euros para realizar un trabajo de investigación que debe ser original e inédito, y que puede enmarcarse en ámbitos como la antropología, literatura, botánica, filología...
|
2014ko Loidi bekaren emaitza aurkeztu dute |
|
|
|
Administrator-k idatzia
|
Larunbata, 2016(e)ko abendua(r)en 03-(e)an 18:38etan |
Euskaratzeko lanean ari gara.
Noticia publicada en Diario Noticias de Gipuzkoa, el sábado día 3 de Diciembre de 2016.
2014ko Loidi bekaren emaitza aurkeztu dute
Irantzu Epelde filologoak 30 eta 40 urte arteko irundar eta hondarribiarren euskara aztertu du
Sábado, 3 de Diciembre de 2016 - Actualizado a las 06:11h
IRUN - Irantzu Epelde filologo eta ikerlari hondarribiarrak atzo aurkeztu zuen, goizean prentsaurrekoan eta arratsean jendaurrean, Irun-Hondarribiko gazteak hizketan: euskalkiak eta euskara estandarra, gaur izeneko lana, 2014ko Jose Antonio Loidi ikerketa bekaren emaitza dena.
Ikerketa honetarako, Epeldek “30 eta 40 urteko arteko 16 pertsona, erdia ikastolan hezitakoak, beste erdia euskaldunak bai gazteleraz eskolaratu zirenak” elkarrizketatu ditu, “galdetegi itxi baten bitartez gramatika eta hiztegiaren inguruko eraldaketak aztertuz” eta elkarrizketatu dituen “beste lau pertsona helduagoen erantzunekin konparazioa eginez”.
EBOLUZIOA Ahozko elkarrizketa hauetan 5.000 erantzundik gora jaso ditu ikerlari hondarribiarrak eta “euskal hiztun talde honen gramatika eta lexikoaren argazkia egin eta euskalkiak eta euskara batuak beraiengan izan duten eboluzioa” ikusi ahal izan du.
“Hizkeran aldaketak izan dituzte pertsona hauek, adin gehiagokoekin alderatuz. Badira berriki abiatu diren aldaketak eta aurreratuagoak daudenak eta euskara baturantzko konbergentzia bat ikusten bada ere, oraindik bertako hizkerak eta gipuzkoar euskalkiak eragina” badutela ondorioztatu duela azaldu du Irantzu Epeldek.
Baionako Unibertsitatean ikerlari den egileak “eskerrak” eman zizkion Irungo Udalari ikerketa hau Loidi bekaren bitartez laguntzeagatik eta “euskara batua eta euskalkien harteko harreman eta eboluzio honek Euskal Herri osoan eta adin guztien artean ikerketa egitea mereziko lukeela” esan zuen. - X.S. |
|